Los presos y exiliados políticos catalanes firman una carta conjunta en la que abogan por volver a la determinación del 1-O

El documento ha sido firmado por personas de los tres partidos independentistas y las dos principales entidades. Nos estamos refiriendo, entre otros, al president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, los consellers presos y exiliados, la secretaria general de ERC, Marta Rovira, la dirigente de la CUP Anna Gabriel, el ex presidente de la ANC Jordi Sànchez y el presidente de Òmnium, Jordi Cuixart.

Todos apuestan por volver «a la serenidad, generosidad, madurez y determinación del 1-O». Igualmente, no dudan en mostrase muy críticos con el presidente español, Pedro Sánchez, a quién equiparan con su antecesor, Mariano Rajoy.

En el documento, los firmantes expresan: «Conjurémonos para convertir este 11-S en un nuevo hito indiscutible de la voluntad democrática del pueblo de Catalunya. El éxito de la Diada será la mejor antesala de la respuesta ante la sentencia del Tribunal Supremo, la mejor oportunidad para escenificar la fuerza y el potencial del movimiento soberanista; de decir alto y claro que la única sentencia justa es la absolución de todos los encausados de los diferentes tribunales y el final de todos los procesos judiciales y policiales».

E insisten: «El 1 de Octubre fue posible porque los objetivos comunes y la determinación de hacer valer nuestros derechos sumaron por encima de la violencia del Estado. Sabemos que uno de los principales objetivos de la represión es la división. Por eso, la fortaleza democrática del soberanismo, elección tras elección, sólo se entiende desde esta voluntad clara de construir un futuro compartido. Así pues, contra la frustración, hay que volver a la serenidad, madurez y determinación del 1-O».

Como ha quedado dicho, las críticas a Pedro Sánchez son realmente notorias: «El Gobierno español en funciones sigue rechazando el diálogo, un diálogo constructivo y sin rencores, con Pedro Sánchez imitando a Mariano Rajoy en la irresponsabilidad de rechazar una solución política a un problema político». Y añaden: «El Estado, pues, sigue ignorando la vulneración de derechos fundamentales denunciada, entre otros, por las Naciones Unidas, mientras estamos en las puertas de castigar penalmente derechos y libertades fundamentales».

Dado que la repercusión de la represión del Estado no afecta únicamente a Catalunya, en el documento hacen un llamamiento «a todos los demócratas» de Catalunya, el Estado español y del mundo «a unirse en la defensa de los derechos y libertades».

La carta concluye con un llamado a la movilización «El 11 de septiembre llenemos Barcelona de dignidad democrática y libertad, sin ningún miedo a seguir defendiendo la independencia y la República catalana como el mejor proyecto de presente y futuro, y como la mejor alternativa democrática, ante un Estado que no tiene ninguna propuesta para la ciudadanía de Catalunya y que sólo responde con la represión y con un ‘No’ permanente».

 

Esta es la carta en su idioma original:

 

Dignitat democràtica i llibertat

 

Davant un 11 de Setembre novament excepcional, els presos/es i els exiliats/des polítics/ques catalans/es tornem a cridar a la societat catalana a protagonitzar una mobilització excepcional.

Abans de la sentència del Tribunal Suprem i mentre la repressió contra els drets humans, civils i polítics continua, estem convençuts/des que sabrem fer de la manifestació de la propera Diada un clam de persistència i confiança en el futur. No deixarem que ens prenguin la il·lusió de fer el país que volem.

Barcelona, la capital de Catalunya, ha d’oferir al món el missatge clar i inapel·lable d’uns carrers plens de compromís i transversalitat. La manifestació de la Diada sempre ha sigut un gran exemple de com junts, respectant les diferències i els matisos de cadascú, hem estat capaços de créixer i d’internacionalitzar la causa col·lectiva per l’autodeterminació, per decidir el nostre futur polític en democràcia i en llibertat. Tothom hi és benvingut, ningú no hi serà mai vetat.

L’1 d’Octubre va ser possible perquè els objectius comuns i la determinació de fer valer els postres drets van sumar per sobre de la violència de l’Estat. Sabem que un dels principals objectius de la repressió és la divisió. Per això, la fortalesa democràtica del sobiranisme, elecció rere elecció, només s’entén des d’aquesta voluntat clara de construir un futur compartit. Així doncs, contra la frustració, cal tornar a la serenitat, generositat, maduresa i determinació de l’1-O.

Conjurem-nos per convertir aquest 11-S en un una nova fita indiscutible de la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

L’èxit de la Diada serà la millor avantsala de la resposta davant de la sentència del Tribunal Suprem, la millor oportunitat per escenificar la força i el potencial del moviment sobiranista; de dir alt i clar que l’única sentència justa és l’absolució de tots els encausats dels diferents tribunals i el final de tots els processos judicials i policials contra totes aquelles persones que són perseguides pel seu compromís amb la plena llibertat del nostre poble.

La mobilització pacífica i democràtica ens ha permès avançar com a societat.

L’11-S hem de dir alt i clar que l’única sentència justa és l’absolució de tots els encausats/des dels diferents   tribunals.   La   vulneració   dels   drets   polítics   dels   diputats/des,   senadors/es, eurodiputats/des,   de   milers   d’activistes   i,   per   extensió,   de   milions   de   votants,   així   com   la deshumanització del miler de ferits i dels més de 2 milions de votants de l’1-O, són dues cares de la mateixa moneda: la repressió.

El   govern  espanyol   en   funcions   segueix  rebutjant   el   diàleg,   un   diàleg   constructiu   i   sense renúncies, amb Pedro Sánchez imitant Mariano Rajoy en la irresponsabilitat de rebutjar una resolució política a un problema polític. L’Estat, doncs, continua ignorant la vulneració de drets fonamentals denunciada, entre d’altres, per les Nacions Unides, mentre som a les portes de castigar penalment drets i llibertats fonamentals.

La   societat   catalana   rebutja   la   repressió   i   vol   decidir   el   seu   futur   amb   llibertat.   I   estem convençuts/des que no restarà impassible. Perquè aquest retrocés democràtic va molt més Enya de l’independentisme i afecta a tota la ciutadania, i en especial a qualsevol moviment polític o social que vulgui exercir lliurement els seus drets fonamentals. Per això, fem de nou una crida a tots els demòcrates del nostre país, del conjunt de l’Estat i de la comunitat internacional a unir-se en aquesta defensa dels drets i les llibertats.

Des del Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners, des de Brussel·les, Ginebra i St Andrews, ens sabem afortunats i afortunades perquè cada dia hem tingut i sentit el suport de centenars de milers de catalanes i catalans que també denuncien la injustícia, que no perden l’anhel i treballen obstinadament per viure en un país més just i millor.

Per això, malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les diades, que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment. Amb la serenor de saber que tot això ho estem fent junts i no ens deixarem mai ningú pel camí. Aquestes dues condicions son les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin i pensin com pensin.

L’Onze de Setembre omplim Barcelona de dignitat democràtica i llibertat, sense cap por a seguir defensant la independència i la República Catalana com el millor projecte de present i futur, i com la millor alternativa democràtica, davant un Estat que no té cap proposta per a la ciutadania de Catalunya i que només respon amb la repressió i amb un “NO” permanent.

Amb el record dels qui ja no hi són i pel futur dels qui han de venir, compartir aquesta lluita amb tots vosaltres és un honor. Per tornar-ho a fer, cal tornar-hi a ser.

 

Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Meritxell Serret i Jordi Turull.

 

8 de setembre del 2019

 

Presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses; Brussel·les, Ginebra i St Andrews

 

Lee y Comparte. Ayuda a que la contrainformación llegue a más personas.Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Share on Reddit
Reddit
Email this to someone
email

Comentar

Su dirección de correo electrónico no será publicada.Los campos necesarios están marcados *

*